Manuel Rosillo, president d’AEBALL/UPMBALL, ponent en el II Congrés de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya

---

Fepime, la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya de la que forma part l'AEBALL/UPMBALL, ha organitzat el II Congrés de la Micro, Petita i Mitjana empresa de Catalunya 2015, que va començar a Lleida el passat dimecres 22 d’abril i ha finalitzat aquest mes de juliol a Barcelona. El congrés ha constat d’un total d’11 trobades territorials on s'han tractat les principals qüestions transversals des de la perspectiva de les pimes.

Empresaris d’arreu de Catalunya representats per Fepime van exposar el passat 2 de juliol a Barcelona les conclusions del treball que han realitzat al llarg de dos mesos en el marc del II Congrés de la Micro, Petita i Mitjana empresa de Catalunya. Les amenaces inherents a la crisi econòmica encara són ben vives per a la pime catalana, que, alhora, es veu tenallada per una pressió fiscal molt elevada, una manca d’infraestructures de comunicacions i telecomunicacions alarmant, així com per la competència deslleial de l’economia irregular i la morositat tant pública com privada. “Calen mesures efectives que ajudin a arribar la recuperació a les pimes del país”, va sostindré la presidenta de Fepime, María Helena de Felipe, en l’obertura de la jornada final del II Congrés de la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya.

La jornada de cloenda del Congrés, celebrada a Barcelona, va comptar en la seva obertura amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; de la vicepresidenta del Govern, Neus Munté; del representant de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas; i del president de Foment del treball, Joaquim Gay de Montellà.

La presidenta del Parlament va reconèixer que “les pimes han passat 8 anys molt difícils” i que, amb aquest Congrés, “Fepime ha organitzat unes jornades molt transparents i valentes: cal anar arreu del territori divers de Catalunya i escoltar-ne les necessitats i reivindicacions”. De Gispert va reblar que “avui, Catalunya necessita generar llocs de treball i per això són imprescindibles les pimes”.

En aquest sentit, la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, va defensar que “la pime ha de ser necessàriament prioritzada en les polítiques públiques” de les diverses administracions. Va reflexionar en un sentit molt similar el representant de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, qui va dir que “les polítiques comunitàries de suport a la pime (Small Business Act) passen per la simplificació administrativa, la millora de l’accés al finançament i la valoració de l’emprenedoria”. Tarradellas, alhora, va lamentar que “a Espanya encara s’incompleixi la normativa de lluita contra la morositat”, un veritable llast per a la pime del país.

El president de Foment del treball, Joaquim Gay de Montellà, va defensar davant d’empresaris de la Micro, Petita i Mitjana empresa d’arreu del país que “la pime és el principal pal de paller de l’empresa a Catalunya”. Gay de Montellà va defensar la necessitat estratègica d’avançar, també en les pimes, en la innovació, la internacionalització i la formació, “sense oblidar que l’empresari ha de ser un model d’ètica en la gestió”, va dir. “Necessitem líders empresarials que siguin referents ètics i aquests líders també han de sorgir de les micro, petites i mitjanes empreses del país”.

La realitat de les pimes catalanes

La jornada de cloenda del Congrés va reunir representants de les pimes d’arreu de Catalunya i d’alguns dels principals sectors d’activitats. El Congrés el va organitzar Fepime Catalunya “amb la voluntat d’escoltar les propostes dels empresaris i els territoris per tal de tancar un document de conclusions que ens ajudi a treballar en la consolidació de la recuperació”, segons paraules de María Helena de Felipe. Fepime ha enviat al govern català el document final de treball amb el conjunt de propostes que els empresaris considerin prioritàries per aprofitar aquest moment d’incipient recuperació econòmica.

La clausura va comptar amb la participació de la presidenta de les pimes europees, Gunilla Almgrem (Ueapme); del vicepresident de les pimes espanyoles, Salvador Navarro (Cepyme); i del conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig.

El II Congrés de la Micro, Petita i Mitjana empresa de Catalunya 2015 va iniciar-se a Lleida el dimecres 22 i des d’aleshores ha propiciat 12 trobades arreu del territori en el marc de les quals les pimes han abordat les principals qüestions transversals de la realitat empresarial de Catalunya. Els temes tractats s’han agrupat en: reforma administrativa i de la regulació; finançament; infraestructures; fiscalitat; recerca, desenvolupament i innovació; internacionalització; formació; esperit empresarial; relacions laborals; energia; i Medi Ambient.

El calendari de les trobades territorials ha sigut el següent:

Lleida 22 d’abril
Girona 29 d’abril
Ripoll 6 de maig
Vilanova i la Geltrú 7 de maig
L’Hospitalet 11 de maig
Igualada 14 de maig
Mataró 19 de maig
Tortosa 26 de maig
Berga 28 de maig
Caldes de Montbui 4 de juny
Tarragona 11 de juny
Granollers 12 de juny
Barcelona / Comerç 16 de juny

En l’organització de les trobades, així com l’acte de cloenda, Fepime ha volgut sobretot potenciar la participació directa dels empresaris, tot fent-los actors i no espectadors: s’ha treballat en grups reduïts (entre 15-25 persones) en què s’ha pogut estimular un diàleg ric que permès focalitzar al màxim les principals qüestions plantejades en els diversos territoris de Catalunya. Alhora, per estimular el debat i focalitzar els punts principals, es va posar a disposició dels empresaris un qüestionari previ a cada reunió que pogués servir de guió de les trobades. Més enllà de les particularitats de cada territori, el Congrés ha evidenciat que les pimes de Catalunya viuen tenallades per les mancances en infraestructures de comunicacions i telecomunicacions (rarament arriba la fibra òptica als polígons industrials, per exemple); per la competència deslleial que suposen l’intrusisme i l’activitat no regularitzada; per l’excessiva càrrega administrativa i la lentitud en els tràmits; per l’accés al finançament (tot i que ha millorat en els darrers anys); o per la morositat, que incompleix sistemàticament els terminis fixats per la llei.

---