Manifest: A favor del progrés de Catalunya

---

El passat dimecres 23 d’octubre es va realitzar a les instal·lacions de Foment del Treball, entitat de la que AEBALL forma part, una trobada d’empresaris a favor del progrés i la reputació de Catalunya.

En aquesta trobada, a la que van assistir nombrosos empresaris de Catalunya, es va llegir el Manifest que han realitzat les organitzacions empresarials a favor del progrés de Catalunya.

MANIFEST DE FOMENT DEL TREBALL I PIMEC:

1. Les entitats aquí representades, les quals estem plenament arrelades i compromeses amb els àmbits empresarial, econòmic i social del nostre entorn i que treballem per la creació d’oportunitats al nostre territori, considerem que la sortida al greu conflicte de fons que estem vivint a Catalunya és política i que, en conseqüència, passa per la negociació, la transacció i l’acord, única via en democràcia per resoldre els conflictes.

Correspon a la classe política, i no a la Justícia, liderar un cop més, de forma efectiva i resolutiva, la canalització i conducció d’aquest conflicte a l’escenari del pacte.

2. Això vol dir que els Governs i les diferents forces polítiques han d’assumir la seva responsabilitat, seure junts per parlar i arribar a acords. Sense excuses.

Les Corts Generals i el Parlament han de recuperar el seu paper central i els Grup Parlamentaris treballar per establir un mínim comú denominador que ens permeti sortir d’aquest bloqueig institucional dels òrgans de govern.

3. La concreció d’aquest Manifest és la demostració pràctica que l’entesa és possible, doncs les entitats que el signem som, alhora, representants de tota una amalgama de diferents sensibilitats, que pensen i s’expressen de forma molt diferent, fins i tot oposades, però que tenen la capacitat d’aparcar els seus punts de divergència en pro del benefici del conjunt de la societat i de la defensa dels seus interessos en aspectes vitals per a la dinamització del país, com ara els llocs de treball, l’entrada de divises i inversions, la confiança en la destinació i la seva reputació, entre molts altres aspectes.

4. Catalunya és un referent d’una economia dinàmica i potent. Els recents fets han tingut un impacte negatiu, que cal redreçar, alhora que han malmès, en part, la imatge de la seva capital, Barcelona, que està afectant ja a curt termini als sectors més sensibles (turisme, comerç, restauració..) al mateix temps que pot tenir efectes de llarg recorregut, si no s’adreça bé la qüestió, que passa inexorablement pel diàleg, els pactes i la presa de decisions.

5. Barcelona i Catalunya estan patint ara aldarulls i desordres als carrers que perjudiquen l’economia i la imatge de les nostres ciutats. La violència ens fa pitjors com a societat i la condemnen sense pal·liatius.

6. Les entitats aquí representades reclamem el màxim suport polític i social al manteniment de la pau social.

7. L’activitat econòmica necessita seguretat jurídica i la mobilitat garantida. Difícilment entendríem la Catalunya actual sense el seu caràcter emprenedor. La política ha de ser qui propiciï aquest marc.

Estem davant d’un moment conjuntural de desacceleració econòmica i, al mateix temps, de canvis disruptius, que hem de saber aprofitar, como ho vam fer amb la revolució industrial.

8. Barcelona es caracteritza per ser una ciutat oberta i acollidora, plural, solidaria i cosmopolita. Posseïdora d’una combinació d’atributs que la fan única i la converteixen en una ciutat atractiva, no tant sols per viure-la i visitar-la, sinó també per treballar, aprendre, invertir o emprendre, i ho ha de continuar sent.

9. Els Governs espanyol i català han d’esforçar-se en recuperar la relació institucional perduda i deixar de banda els interessos electoralistes, tenint en compte els moments excepcionals que vivim. Tothom ha de fer passos per recuperar la imprescindible relació institucional.

10. Tot plegat, és el moment que la política entri en acció i sigui l’única protagonista d’aquesta situació, propiciant una desacceleració de l’espiral gens constructiva en la qual estem immersos. És moment d’acabar amb els discursos buits i banals, que no aporten solucions ni vies per propiciar-les i, més enllà del diàleg, que es pressuposa imprescindible, és moment que la classe política passi a l’acció, arribi a acords i prengui decisions, per evitar traslladar a la societat la sensació de desgovern i manca de capacitat per plantejar i aplicar solucions.

---