L’Hospitalet posa les bases per al desenvolupament del futur Districte Cultural

---

Les indústries creatives configuraran un eix prioritari per al futur econòmic de L’Hospitalet i l’àrea metropolitana L’Ajuntament es planteja una política innovadora en el terreny impositiu municipal: bonificar l’IAE i l’IBI a les empreses culturals La segona transformació de la Granvia oferirà a Catalunya una àrea de desenvolupament econòmic en el sector de la biomedicina. També permetrà recuperar el riu i integrar-lo a la ciutat, guanyar un nou pulmó verd de 25 hectàrees a Can Trabal i preservar la memòria del passat agrícola de la ciutat.

L’alcaldessa, Núria Marín, ha pronunciat, a l’Espai 2 del Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, la conferència “Cinc claus per al futur de progrés de L’Hospitalet: economia, salut, formació, cultura i participació ciutadana”en la qual ha fet balanç dels eixos clau del mandat que ara està a punt de finalitzar i ha presentat les accions estratègiques de futur que faran possible la tercera transformació de la ciutat. Una conferència que, per tercer any consecutiu, s’incorpora al calendari polític i social de la ciutat i que compta amb la presència de representants del teixit social, econòmic, sindical, cultural, docent i institucional de L’Hospitalet i de Catalunya.

L’alcaldessa ha recordat que, ara fa dos anys, a l’auditori de la Ciutat de la Justícia, va adquirir tres compromisos amb la ciutadania: el primer, no fer retallades en allò que els ciutadans necessitin per no quedar-se en el camí per culpa de la crisi; el segon, dibuixar el camí per fer de L’Hospitalet un dels principals motors econòmics de l’àrea metropolitana, i el tercer, lluitar per posar les eines necessàries perquè això fos possible. I ha remarcat “que els dos primers estan acomplerts; i el tercer, l’estem desenvolupant.”

Núria Marín ha definit el mandat que aquest any finalitza com “difícil i ple de reptes. La crisi econòmica ha continuat sacsejant amb força famílies, empreses i institucions. I els ajuntaments ens sentim molt sols. Davant la crisi els ciutadans han pogut comptar amb les seves famílies i les entitats socials. L’única administració que ha estat al seu costat i ha fet acció de govern som els ajuntaments. I ho hem fet malgrat la recentralització impulsada pel govern de Mariano Rajoy, que ha impulsat lleis com la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL), i la paralització, les retallades i els impagaments de la Generalitat de Catalunya”. Per a l’alcaldessa de L’Hospitalet, “recentralització, paralització i desmantellament de l’estat de benestar no són ni de bon tros les fórmules per sortir de la crisi”.

L’alcaldessa ha explicat que “a L’Hospitalet s’han dedicat grans esforços a les polítiques destinades a governar el dia a dia, a intentar no deixar a la cuneta ningú per culpa de la crisi. Les polítiques destinades a garantir la dignitat de les persones: l’alimentació, l’energia o l’habitatge han estat al centre de l’acció de Govern”.D’aquesta manera, L’Hospitalet ha fet el primer pla integral de l’habitatge, que ha permès evitar el desnonament de més de 100 famílies, ha aconseguit que els bancs posin a disposició de la borsa de lloguer social un centenar de pisos i ha propiciat la signatura de 220 contractes de lloguer social. També s’ha multiplicat per 9 l’aportació municipal per a beques menjador -s’ha passat de 200.000 euros el curs 2011-2012 a 1,8 milions d’euros en 2014-15-, i enguany s’han atès més de 5.500 nens i nenes. En els darrers anys més de 1.000 persones s’han beneficiat dels plans d’ocupació, han rebut un ajut econòmic i s’han pogut reciclar i recuperar l’esperança de trobar una nova oportunitat laboral.

Per a Núria Marín l’aposta de futur per tenir un capital humà de qualitat passa per l’estratègia de l’educació i la formació. Així, l’alcaldessa ha anunciat que el proper mes de març es posarà la primera pedra de l’Escola de Segona Oportunitat que es farà a la plaça del Repartidor, a l’antic edifici de Correus. L’Escola Municipal de Música - Centre de les Arts (EMMCA) ha celebrat el seu 10è aniversari amb una nova seu al barri de Gornal. I s’han mantingut els plans educatius d’entorn o les escoles bressol malgrat l’abandó de l’administració competent, la Generalitat, perquè com l’EMMCA són eines que permeten millorar en l’èxit escolar.

“I tot això ho hem pogut fer perquè tenim un ajuntament sanejat i un govern estable gràcies a l’acord entre PSC i ICV. Vull agrair l’esforç dels dos partits, que des de la diferència, el diàleg i la lleialtat hem volgut i pogut sumar en bé dels ciutadans de L’Hospitalet. Un govern que impulsa el model L’Hospitalet. Una ciutat de la qual ens sentim orgullosos i la volem encara millor”, ha explicat l’alcaldessa.

Participació ciutadana i transparència han definit el mandat

Núria Marín ha afirmat que “aquesta millora la volem fer braç a braç amb la ciutadania. Aquest mandat hem consolidat el model de participació i transparència. El procés de definició del nostre futur, L’H on, ha estat un exemple de procés participatiu, i aquest mandat han vist també la llum el Reglament de participació, el Consell de Ciutat i els consells de districte”.

Per a l’alcaldessa avui L’Hospitalet és una ciutat més activa, més participativa i que avança gràcies al treball en xarxa entre entitats, ciutadania i Ajuntament. “Gastronomia, turisme, innovació, economia, cultura, educació, centralitat metropolitana, esport, convivència, civisme... són nous elements que han sorgit del debat i de la reflexió. Són nous conceptes que ens han fet somiar en un millor futur”, ha dit.

El Districte Econòmic, un pol d’atracció d’empreses, que genera ocupació i redistribueix la riquesa als barris.

Núria Marín ha recordat que, quan es van planificar el Districte Econòmic, hi havia qui el veia irrealitzable i ara tothom el posa com a exemple de planificació perquè atreu empreses, genera ocupació i contribueix a la redistribució de la riquesa entre barris i al manteniment dels serveis de ciutat. Així, els ingressos que l’Ajuntament obté per les empreses de la plaça d’Europa i el Districte Econòmic es destinen a construir equipaments de barri, a mantenir programes socials i serveis d’atenció a la ciutadania.

L’Hospitalet compta en l’actualitat amb més 15.000 autònoms i més de 5.000 empreses. Segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la ciutat és avui el segon motor econòmic de Catalunya. Des del 2011 s’han instal·lat noves empreses al Districte Econòmic -com ara Olympus, el grup Puig, el call center de Telefónica i la seu de Nissan Motor Ibérica-, que aporten nous llocs de treball a la ciutat.

L’alcaldessa ha assenyalat Fira de Barcelona com un dels motors de l’èxit del Districte Econòmic. Amb més de 60 salons i congressos, entre els quals hi ha el Mobile World Congress, “la Fira ens ha permès desenvolupar un sector estratègic de futur: el turisme de negocis. L’Hospitalet és ja una de les deu primeres destinacions turístiques de Catalunya, alguns trimestres, fins i tot, la segona”.

Completar la transformació de la Granvia fins al riu Llobregat

En el marc de les infraestructures, l’alcaldessa ha recordat que el túnel ferroviari és l’obra metropolitana més important que resta pendent a la ciutat, una vegada que l’arribada de la Línia 9 fins a l’aeroport sembla que és definitiva per al gener de 2016. “El desenvolupament de L’Hospitalet no pot esperar que el Ministeri de Foment compleixi els seus compromisos. Amb soterrament o sense soterrament, com sempre, a L’Hospitalet tirem endavant”, ha dit Marín, que ha anunciat que la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana ja ha aprovat el nou pla director de desenvolupament urbanístic de L’Hospitalet, que permetrà posar en marxa el soterrament de l’avinguda de la Granvia fins al riu Llobregat.

L’alcaldessa ha explicat que es tracta d’un pla que va molt més enllà de l’urbanisme. “És urbanisme al servei de la transformació econòmica i social. I ho farem sense que això costi cap euro als ciutadans de L’Hospitalet. Amb el conseller Vila hem acordat que serà una àrea de desenvolupament econòmic estratègic que, a més, ens permetrà recuperar el riu i guanyar un nou pulmó verd a Can Trabal”.

“Amb aquesta transformació” -ha continuat Núria Marín- “oferim a Catalunya un espai de desenvolupament econòmic en el sector de la biomedicina. Amb la Generalitat ja hem acordat tirar endavant el projecte, ara cal que la Generalitat lideri. Lideri el sector a Catalunya i coordini les accions necessàries perquè no hi hagi projectes desconnectats sense visió conjunta de país. Estem a la lliga mundial, i per sortir més enllà de les nostres fronteres, cal sumar i consensuar la política del sector biosanitari a Catalunya”.

“Deixar escapar aquesta oportunitat seria una greu errada. No treballar per fer-ho possible una gran irresponsabilitat. I en el nostre cas, la posició immillorable dels terrenys que s’han de transformar en el segon tram són un factor d’èxit. Per això, tot i que sóc conscient que són moments de dificultats, crec que no hi ha res més perillós que no arriscar-se”, ha dit.

Aquesta segona transformació de la Granvia permetrà donar resposta a una vella reivindicació ciutadana: l’accés al riu. A més, es crearà un nou pulmó verd: el parc de Can Trabal, amb una superfície de 25 hectàrees -12 illes de l’Eixample-, serà el més gran de tot l’àrea metropolitana. Un parc que permetrà conservar el passat agrícola de la ciutat i preservar el patrimoni, amb la rehabilitació de les tres masies de l’entorn. “Un somni fet realitat: en una ciutat densa com la nostra, que ha guanyat amb esforç cada racó de verd, tindrem un parc més gran que el de la Ciutadella a peu de Metro”, ha afirmat l’alcaldessa.

Districte esportiu a la zona nord de la ciutat, un espai vinculat a la pràctica esportiva de qualitat

L’esport és un actiu per una ciutat que aposta pels hàbits de vida saludable, però també és una oportunitat econòmica. En aquesta línia, l’alcaldessa ha explicat que la conjunció de pràctica esportiva amb desenvolupament econòmic vinculat a l’esport tindran la seva màxima expressió en el nou Complex Municipal Europa-Gornal, que obre les seves portes el 26 de gener. En un sol equipament hi haurà tres activitats complementàries: un equipament esportiu de primer nivell -el Poliesportiu Municipal Gornal-, el Centre de Formació i Dinamització Esportiva i el centre de formació i inserció laboral Gornal Activa, que oferirà també serveis a les empreses.

Núria Marín veu l’esport com a base del desenvolupament de la Porta Nord de la ciutat. “El passat mes de desembre signàvem amb el rector de la Universitat de Barcelona un conveni de col·laboració per estudiar vies de futur per a l’explotació de les instal·lacions esportives de L’Hospitalet Nord i del Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona (UB). És l’embrió d’un clúster de l’esport que ens permetrà desenvolupar la Porta Nord de la ciutat oferint una vegada més noves oportunitats de futur. I no és una casualitat que ho fem de la mà de la Universitat de Barcelona”.

Una àrea metropolitana que ens faci competitius en l’àmbit internacional

“A L'Hospitalet avancem en un projecte sòlid per esdevenir una smart social city, per posar la tecnologia al servei de la ciutat i especialment de la qualitat de vida de les persones. Durant tot el 2014 hem posat les bases amb la signatura de 6 convenis amb empreses i universitats”, ha dit l’alcaldessa.

En aquest sentit, Marín ha posat en valor el paper de l’àrea metropolitana que durant el proper any impulsarà el desenvolupament tecnològic a les ciutats. “Però necessitem una àrea metropolitana que desenvolupi el territori, amb visió conjunta i amb la mirada posada en l’economia global. La marca Barcelona és la gran metròpoli, on tots sumem i ens sentim representats, amb les identitats pròpies de cadascú, però, si volem competir en els mercats internacionals, només una política conjunta de desenvolupament i promoció ens faran competitius. Nosaltres no competim amb les ciutats veïnes, competim amb els mercats internacionals. I aquesta nova àrea metropolitana necessita lideratges clars i valents i la ciutat de Barcelona ha de tenir un paper decisiu”.

Les indústries creatives configuren un eix prioritari per al futur econòmic de L’Hospitalet i l’àrea metropolitana

El Districte Cultural de L’Hospitalet és una proposta que vincula tres idees que constitueixen l’eix fundacional del concepte de ciutat moderna: urbanisme, economia i cultura. I el futur no és una altra cosa que una constant i intel·ligent transformació del passat.

L’alcaldessa ha assenyalat que les modernes indústries creatives configuren un eix prioritari per al futur econòmic de l’àrea i de L’Hospitalet. És per això que “són una oportunitat per als països del nostre entorn i ho són igualment per a L’Hospitalet. Aquesta és la principal raó per la qual el pla estratègic de L’Hospitalet -L’H on- vincula amb fermesa cultura i economia, convertint-los en els dos principals eixos del futur de la ciutat”.

Núria Marín ha dit que la ciutat no comença de zero. A L’Hospitalet hi ha més de 200 empreses en l’àmbit de les indústries culturals, que ocupen més de 1.500 treballadors amb una facturació que s’apropa als 300 milions d’euros. La ciutat disposa d’equipaments rellevants a escala metropolitana i de centres de formació i emprenedoria creativa de primer ordre, altament implicats en la promoció del talent artístic local. Paral·lelament, artistes, músics, actors i dissenyadors s’instal·len a les velles fàbriques manufactureres de la ciutat, a la recerca d’espais que facilitin la seva tasca creativa i empresarial amb condicions infraestructurals i econòmiques afavoridores.

“Tot plegat” -per a l’alcaldessa- “és el signe d’una dinàmica imparable i un missatge inexcusable que esdevé una oportunitat i, alhora, una exigència. És a partir d’aquesta reflexió que sorgeix el projecte de creació del districte de les indústries culturals de L’Hospitalet”.

Una àrea urbana central -en la confluència dels barris de Sant Josep, Santa Eulàlia i Bellvitge- que combina espai residencial nou i preexistent, recuperació d’edificis industrials en desús i transformació urbanística; perfectament connectada amb la major part de la infraestructura cultural en funcionament i amb capacitat immediata d’utilització. Això li atorga un valor estratègic immens en l’àmbit de la producció, distribució i consum de continguts culturals i creatius; i, alhora, considerables avantatges logístics i comunicatius.

Per a Núria Marín “el Districte Cultural de L’Hospitalet neix amb una indiscutible vocació metropolitana i amb aquest efecte endegarem, amb els ajuntaments de Barcelona i de la resta del territori, les dinàmiques necessàries per construir la unitat de producció i mercat que necessiten les indústries culturals catalanes. Aquest és el projecte que ens il·lusiona i sobre el qual centrem una part important del futur de L’Hospitalet”.

Per a l’alcaldessa cal compaginar la tasca d’atracció de creadors, artistes i emprenedors forans amb el reconeixement i la promoció dels locals. Seguint exemples com el Whitechapel Gallery de Londres, la Fabbrica del Vapore a Milà o el Museu de Brooklyn, que proposen de manera natural activitats amb agents locals conjuntament amb artistes consagrats, la qual cosa contribueix a crear nous públics i a estimular la complicitat local.

És essencial, igualment, consolidar els programes que vinculen el món de la cultura i el de l’educació, tal com l’Ajuntament ha fet de manera prioritària amb l’Escola Municipal de Música - Centre de les Arts.

L’alcaldessa ha defensat la necessitat de construir “un model de beneficis i estímuls econòmics que promogui l’emprenedoria cultural”, i ha anunciat que davant aquesta situació “ens proposem fer una política innovadora en el terreny impositiu municipal: bonificar l’IAE i l’IBI a empreses culturals i crear un fons de capital per afavorir la implantació i el desenvolupament de les indústries culturals a L’Hospitalet [...] a l’espera que les administracions central i autonòmica regulin adequadament el funcionament de la cultura: em refereixo a una llei de mecenatge, a una bona llei de propietat intel·lectual i a la definitiva reducció de l’IVA cultural”.

I ha tancat la seva intervenció dient que “els nostres projectes tenen com a destinataris els hospitalencs i les hospitalenques però també els ciutadans i les ciutadanes del nostre entorn metropolità. Avui en dia qui cregui que viu aïllat del seu entorn no té futur. L’àrea metropolitana, i cadascun dels municipis que la componen amb les seves singularitats, l’hem d’entendre com un tot global, compartit i comunicat”.

---