La Junta Directiva de Foment demana augmentar el mínim exempt de l’impost de Patrimoni fins a la supressió definitiva per canviar la imatge negativa de Catalunya per l’alta tributació

---

Foment del Treball, de la que forma part l’AEBALL, reclama una atenció específica a aquest impost que penalitza a les rendes mitges, promou la inactivitat econòmica i frena l’atracció de talent i inversió.

La Junta Directiva de Foment del Treball considera prioritari que el propers mesos es presti una atenció específica al impost de Patrimoni, amb una regulació, per part de la Generalitat de Catalunya, que determini un mínim exempt més atractiu o la bonificació total del mateix, fins a la seva supressió definitiva per part de l’Administració de l’Estat. Catalunya és la comunitat autònoma amb més tributs propis i tipus impositius més alts i la patronal catalana valora que l’Impost de Patrimoni penalitza a les rendes mitges, promou la inactivitat econòmica i frena l’atracció de talent.

Foment recorda que aquest tribut és una rara avis en vies d’extinció ja que a Europa només es manté en vigor a Espanya i França. Espanya va suprimir aquest impost el 2008 i el va recuperar a partir del 2011, per compensar la pèrdua de recaptació amb motiu de la crisi, i requereix la renovació anual. França ja ha previst una profunda remodelació del mateix.

L’impost de Patrimoni és un tribut estatal cedit a les comunitats autònomes, que el regulen i recapten, i això provoca desigualtats. Catalunya, Aragón i Extremadura són les tres comunitats amb aquest impost més elevat. A Madrid està bonificat al cent per cent. La Junta Directiva de Foment del Treball ha valorat que dins el context de crisi política i institucional cal donar senyals als inversors per dinamitzar l’activitat econòmica, atraure talent i facilitar les inversions amb la mobilització de capital que, amb aquest tribut, queda inactiu.

“L'administració pública, considera Foment, ha d'aprofundir en una regulació més profitosa per l’activitat productiva, fomentar l’estalvi individual i la capitalització de les empreses i, per tant, la política fiscal és clau i una carta de presentació molt potent per atraure, mantenir i fomentar l’activitat econòmica”.

Per compensar la disminució de recaptació per part de les comunitats autònomes, Foment proposa que es valori la cessió d’altres impostos que l’Estat gestiona actualment amb competència exclusiva.

Foment del Treball demana que l’aplicació dels impostos hauria de ser entesa per tal de crear una situació que faci compatible el manteniment de l’Estat del Benestar, amb una gestió eficient dels impostos i revertir de forma gradual l’increment continuat de la pressió fiscal, que es va justificar a partir de l’any 2008 com a conseqüència de la crisi econòmica. L’economia creix i els principals organismes internacionals preveuen millores dels principals indicadors.

Nous impostos al 2017

1.L’Impost de les begudes ensucrades: es va aprovar a principis d’any i està en vigor des de l’1 de maig. Al juliol va començar el primer període d’autoliquidació.
2.Impost sobre els actius no productius de persones jurídiques: que es va meritar el passat 30 de juny. A dia d’avui encara no s’ha aprovat ni el reglament ni els paràmetres de liquidació, previstos a partir de l’any vinent. Aquest impost està suspès pel Tribunal Constitucional.
3.Impostos a les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica: entrarà en vigor el pròxim 1 de gener, mitjançant la llei 5/2017, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de la creació i regulació dels impostos de grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades i sobre les emissions de diòxid de carboni.

El Parlament de Catalunya ha aprovat, DOGC de 3 d’agost, la Llei 16/2017 de canvi climàtic, que modifica l’impost aprovat per la llei de mesures del passat 28 de març, i a més a més s’anuncien dos nous impostos:
-El primer sobre les activitats econòmiques que generen diòxid de carboni. El Govern ha de presentar al Parlament el projecte de llei de l’impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte d’hivernacle, de manera que el Parlament pugui aprovar la llei corresponent i l’impost pugui entrar en vigor el 2019, amb el greuge afegit per les empreses subjectes al mercat europeu de drets de comerç de drets d’emissions. L’impost d’emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica està suspès el Tribunal Constitucional.
-El segon sobre les emissions portuàries de grans vaixells, d’acord amb el seu article 39 i les disposicions finals Onzena i Dotzena d’aquesta llei.
-Addicionalment, hi ha l’Avantprojecte de llei d’ordenació del litoral, que en el seu article 25 es crea una nova figura tributaria “el cànon d’explotació d’activitat”, amb un tipus impositiu del 3% dels beneficis nets anuals, que ja es troben gravats a l’IRPF o a l’Impost de Societats pels rendiments de les activitats econòmiques, ja sigui per les persones físiques o be jurídiques, respectivament.

Catalunya destaca per ser la comunitat autònoma amb més tributs propis. Abans de l’aprovació d’aquests nous impostos, Catalunya disposava, a finals de l’any passat, de 14 tributs propis, sent la comunitat autònoma amb un major nombre.

Tipus impositius més alts: IRPF, Patrimoni

Catalunya té també els tipus impositius més alts respecte a la mitjana estatal. Si analitzem l’IRPF observem que és la Comunitat Autònoma amb un dels tipus, tant mínim com màxim, dels més elevats. Respecte l’Impost sobre Patrimoni, en algunes de les comunitats autònomes està bonificat, però a Catalunya, conjuntament amb Aragó i Extremadura és on més es paga per aquest concepte.
En relació a l’Impost sobre Successions i Donacions, Catalunya està situada dins la mitjana espanyola. Cal recordar, que en una comunitat com la de Madrid, el import de Patrimoni no opera i el de Successions i Donacions té un caràcter testimonial pels supòsits més comuns.

Finalment, si analitzem l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, Catalunya va ser pionera en pujar els tipus impositius, assolint actualment els valors més elevats.

Tot això, en un context on s’estan aplicant revisions dels valors cadastrals dels béns immobles urbans en ciutats, com Barcelona o Terrassa, amb efectes del pròxim 1 de gener. Aquests canvis, apart d’un increment en l’IBI, tindran un impacte directe sobre l’Impost de Patrimoni, entre d’altres.

Davant d’aquesta realitat cal tenir en compte, com a mínim, tres reflexions:
1.La realitat actual fomenta la imatge de Catalunya com la d’un territori amb impostos alts, almenys comparativament amb la resta de l’Estat tant pel número d’impostos com pels tipus nominals.
La imatge d’impostos elevats i el marc normatiu imprevisible no fomenta ni la captació ni la retenció de talent ni d’inversió, i per tant d’ocupació.
2.Un tema no menor és l’enrenou que provoca l’aplicació d’aquests nous impostos, tant per les empreses com per la resta de contribuents, per tal de comprendre el disseny i la seva aplicació. A part dels elevats costos administratius, aquest fet crea tensions i conflictes entre els contribuents i l’administració.
3.Donada la contradicció dels tributs propis amb els impostos estatals, es deriva en un constant conflicte institucional entre les administracions, amb necessitat de la intervenció del Tribunal Constitucional. Per exemple, amb l’Impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques (cànon digital) o l’Impost sobre grans establiments comercials, entre d’altres.

Totes aquestes noves figures tributàries es donen en un context en que la recaptació de l’Agència Tributària de Catalunya ha pujat el 13,7% durant el primer semestre del 2017. Destaca l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, que ho ha fet en un 17,5%.

Més informació: www.foment.com

---