El coronavirus contribueix a la desacceleració econòmica, segons Foment del Treball

---

Segons dades de Foment del Treball, entitat de la qual AEBALL forma part , es confirma una moderació de l’economia mundial respecte al 2018. En aquest sentit, les previsions a curt termini, malgrat indicar un repunt del creixement del PIB per a enguany i el pròxim, continuen mantenint el creixement de l’economia mundial per sota de la mitjana dels últims anys.

Les principals autoritats monetàries mantenen el to acomodatici i una política monetària expansiva, considerant que en el context internacional continua imperant la incertesa, principalment pel brot del coronavirus i la seva incidència en l’activitat econòmica a nivell global.

L’informe de conjuntura de Foment del Treball proposa abordar la desacceleració econòmica amb polítiques econòmiques que contribueixin a incentivar l’economia productiva i la competitivitat del país. El context actual presenta el repte de gestionar els recursos disponibles de la forma més eficient, perquè no hi ha espai per assajar amb polítiques que restin competitivitat econòmica, han destacat el president de la Comissió d’Economia i Finances de la patronal, Valentí Pich, i el secretari general adjunt i director d’Economia d’aquesta, Salvador Guillermo, en la roda de premsa.

Aquest context d’incertesa no ha estat innocu per a les economies europea, espanyola i catalana, en particular. Catalunya és una economia oberta i industrialitzada, i les tendències mundials que tant han afectat a aquests aspectes han passat factura. La influència del coronavirus va ser determinant per a la cancel·lació del Mobile World Congress (MWC), en una fase incipient d’aquesta epidèmia, que actualment està impactant més per la seva potencialitat que per la seva afectació real.

Amb la globalització, la Xina s’ha convertit en la primera baula de la cadena de producció per a moltes indústries. Per això, les aturades de les seves fàbriques trenquen la cadena de producció de tot el món, en línia amb l’expressió “si la Xina es constipa, el món esternuda”.
La por al virus i a la seva ràpida propagació en termes sanitaris, han provocat comportaments de prudència extrema, que també s’han reflectit, mitjançant la seva anticipació, en els mercats borsaris, que han mostrat -possiblement de forma una mica exagerada- els efectes que aquesta crisi sanitària pot tenir en els processos de producció i en les afectacions en la mobilitat de persones i mercaderies. En l’economia espanyola, l’efecte pot arribar per la via de les exportacions, l’aprovisionament de la indústria i per la menor afluència del turisme xinès (molt nombrós i d’alt poder adquisitiu).

En aquest sentit, s’espera que en les properes setmanes pugui normalitzar-se la situació sanitària i, per tant, traslladar-se aquesta normalitat a l’activitat econòmica.
La crisi sanitària del coronavirus ha confirmat que vivim en un entorn socioeconòmic condicionat a nous riscos i que malgrat la crida a la tranquil·litat que les autoritats sanitàries han fet respecte a la severitat i nivell de mortalitat d’aquesta nova malaltia en comparació amb altres semblants, com la grip comuna, la por i la incertesa fan vàlida l’expressió sobre que els éssers humans reaccionen com a “esperits animals” en lloc de fer ús de la raó i que “no hi ha res a témer davant una recessió, excepte la por a una recessió”.

Menor creixement del PIB i l’ocupació

Les previsions de creixement del PIB són cauteloses i marquen un augment més feble en els propers anys, i especialment, un ritme de creixement de l’ocupació a taxes menors que la dels anys anteriors de recuperació econòmica. D’aquí, que hi hagi poc marge per a l’experimentació amb polítiques econòmiques (com la fiscal, per exemple) que vagin en detriment de l’impuls de la productivitat i la competitivitat.

La Comissió Europea ha corregit una dècima a l’alça les previsions de creixement per a l’economia espanyola: 1,6% per a 2020 i 1,5% per a 2021, en línia amb les del Govern estatal. No obstant això, aquestes projeccions indiquen una desacceleració del ritme d’avanç del PIB ja que es troben molt per sota dels nivells de creixement dels últims anys de recuperació econòmica.

Quant al mercat de treball, en el 2019 s’ha registrat un descens en el ritme de creixement de l’ocupació en comparació amb els registres tan potents del 2018. Això es dóna en un context de desacceleració econòmica, tant d’Europa com de les economies espanyola i catalana, alimentat per l’elevada incertesa. El comerç internacional, la inversió i també el consum privat, creixeran a taxes més baixes. Les pròpies estimacions del Govern de creixement de l’ocupació, indiquen un menor dinamisme del mercat de treball, amb taxes d’augment de l’ocupació gairebé un punt per sota de les registrades en 2019 (entorn del 1,4% per als pròxims quatre anys).

En aquest sentit, és important destacar que, comparant amb els nivells de 2008, el PIB ha aconseguit superar encara més els nivells de referència, però en canvi l’ocupació no. Els nivells actuals d’ocupació representen un 96% del nivell aconseguit en 2008, tant per a Catalunya com per a Espanya.

Conclusions

Foment del Treball alerta que les dades d’empitjorament de l’activitat, especialment de l’ocupació, en un context de possibles escenaris a la baixa derivat de majors riscos i incerteses internacionals, conjuntament amb l’escassa o nul·la capacitat de reacció, per esgotament de la política monetària i fins i tot fiscal, posen l’accent en aprofundir en les reformes estructurals, i en evitar qualsevol mesura que perjudiqui la confiança d’empresaris i consumidors.
La patronal expressa la seva disconformitat davant la possibilitat d’aplicar contrareformes que agreugin el problema de l’ocupació al nostre país, o de nous o majors impostos que puguin aprofundir la tendència de desacceleració del cicle econòmic a Espanya i Catalunya, i més en un context de fort fre a la creació d’ocupació que s’albira per a 2020.

La nostra economia es troba en una situació de clara millora quant als desequilibris macroeconòmics que la caracteritzaven en esclatar la crisi (dèficit exterior, altes taxes d’endeutament privat i morositat). Però encara queden importants desafiaments per afrontar, i no cal perdre de vista que avui l’economia espanyola té un nivell de deute públic molt elevat i un dèficit fiscal que, de no continuar amb la senda de consolidació fiscal, implicarà una seriosa llosa de cara a les reformes que és imprescindible abordar.

Foment també destaca que d’acord amb els objectius d’estabilitat pressupostària establerts pel Govern, s’espera una senda de dèficit públic per als pròxims quatre anys, sense aconseguir l’estabilitat pressupostària en tot l’horitzó de previsió. Això suposarà un alentiment significatiu del procés de consolidació fiscal en un context en el qual la política monetària és expansiva i el nivell de deute públic d’Espanya és molt elevat.

Més informació: www.foment.com

---