AEBALL demana polítiques per a la millora de l´habitatge a un debat online sobre el futur urbanístic de L’Hospitalet

---

El president d’AEBALL, Santiago Ballesté va participar el passat 10 de novembre al debat online “Pandèmies i Massificació Geogràfica: El model urbanístic i la salut pública”, organitzat per Factoria de Ideas de Foment de la Informació Crítica (FIC-LH) on es va parlar sobre la possibilitat d'abordar projectes urbanístics de gran importància en L’Hospitalet amb la col·laboració públicoprivada.

Ballesté va assenyalar la necessitat de "posar les llums llargues" i mirar cap al futur, començant per incrementar l'educació cultural a les escoles per a canviar la visió del que és el món. També va coincidir en la importància del soterrament de les vies ferroviàries per a la construcció de més espais verds per a crear més pulmons i poder buidar els barris més concorreguts com Collblanc-Torrassa o La Florida.

En aquesta mirada llarga, va demanar també al Govern central i autonòmic polítiques per a la millora dels habitatges. Ballesté també va destacar la necessitat de dotar de més equipaments, com a Centres d'Assistència Primària (CAP), llars d’infants, col·legis, etcètera, màximament si estan en marxa o programades la construcció d'unes 11.000 nous habitatges en l’Hospitalet, la qual cosa elevarà en un mínim de 30.000 habitants la població de la ciutat, que superarà fàcilment els 300.000, “i en només 12 quilòmetres quadrats”, va emfatitzar. El president de la patronal va introduir la necessitat d'aprofitar el soterrament de les vies del tren, entre altres zones, perquè l'administració posi a la disposició de la iniciativa privada terrenys on construir pisos de lloguer assequible, per exemple, per a joves, sempre mantenint la propietat pública.

Pel que fa a la col·laboració públicoprivada, Santiago Ballesté va recalcar que des de la patronal ja està col·laborant amb les administracions i que s'ha obert una col·laboració molt fluida. Va insistir també en la necessitat d'implementar mesures en les empreses per a poder digitalitzar-se, vendre online i preservar la seguretat dels usuaris.

En el debat van participar també Francisco Diéguez, director general de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) i Francisco Morán, CEO d'Aquí La teva Reforma. Juan Carlos Valero, periodista i membre de la junta directiva de FIC, va ser l'encarregat de moderar la trobada.

Després de reconèixer que el sector de la construcció consumeix el 40% de les matèries primeres mundials i que és el responsable d'un percentatge similar d'emissions i de residus, Diéguez va subratllar que només el 5% de les 110.000 habitatges de l’Hospitalet es van construir a partir de l'any 2006, quan va entrar en vigor el compliment del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), mentre la resta, en la seva majoria pisos construïts entre la dècada dels 50 i 70, “necessiten rehabilitació”, entre altres raons per la seva deficient qualitat. El director general del ITeC va proposar implantar la figura del tècnic del barri en col·laboració amb els col·legis d'aparelladors i arquitectes, mitjançant unes oficines on els veïns puguin assessorar-se del que necessiten els seus habitatges i el que costaria a través de tècnics independents.

Diéguez va reconèixer que l'urbanisme de les últimes dècades ha tensionado molt la situació de les nostres ciutats, en moure's principalment per oportunitats econòmiques. Un extrem que ha comportat el “càstig” d'alguns municipis i que moltes d'ells no puguin suportar crisis com la recent pel Covid-19 a causa del seu amuntegament, dimensions dels pisos escassos de ventilació i carrers estrets. El màxim responsable del ITeC va emfatitzar que un 95% dels habitatges de l’Hospitalet no estan energèticament actualitzades. El ponent va manifestar també la falta de zones verdes i espais esportius i la problemàtica de molts habitatges que fa incòmode el teletreball. “Aquestes circumstàncies comporten problemes de salut mental i no es pot desenvolupar la vida amb un cert benestar”, va insistir.

Actuar en l’Hospitalet, com a Ciutat Vella

Diéguez va posar l'accent en la problemàtica causada pel canvi climàtic i la necessitat d'esponjar l'entramat urbà i alliberar espai per a l'ús ciutadà. Va subratllar que aquesta rehabilitació podria permetre apostar per energies renovables, l'aprofitament d'aigües grises i aigües fluvials, a més de generar ocupació i estalvi energètic. També va apostar per la conveniència de plans que espongin barris,“com va fer Barcelona a Ciutat Vella”. En aquest sentit, el director general de ITeC va apuntar l'oportunitat de l’Hospitalet de “aprofitar zones de potencial desenvolupament” a partir del soterrament de les vies del tren, al reforma de la Gran Via en la seva segona fase i les zones industrials de la Carretera del Mig, amb actuacions similars al del districte 22@ de Barcelona. “Uns espais -va dir- que es poden aprofitar per a reubicar a població que permeti reduir l'amuntegament i no per a incrementar la densitat”.

Escassa inversió en rehabilitació

Afrontar la regeneració urbana actuant en tot el patrimoni construït va ser una altra de les coincidències dels ponents, que van subratllar la rehabilitació i reforma dels habitatges com a part substancial de la seva millora sanitària i d'eficiència energètica. A Espanya s'inverteix en reformes de l'habitatge 750 euros per habitant i any, quan la mitjana de la Unió Europea és de 1.500 euros, “quan els espanyols hauríem d'invertir el doble, 3.000 euros per habitant i any, donada la situació del nostre parc d'habitatges”. Un altre avantatge de fer-ho és el retorn social d'aquesta mena d'inversió, no sols en forma d'ocupació, sinó també d'impostos, ja que per cada 100 euros, 60 reverteixen a les administracions, a més de l'estalvi del 37% en energia, reduint l'import de les factures i també les emissions.

Per part seva, Francisco Morán, president de la plataforma Aquí La teva Reforma, va reconèixer que el sector està molt atomitzat, amb més de 24.000 petites empreses a Espanya que manquen de tecnologia i capacitat financera, a més que no existeix un interlocutor amb l'administració, la qual cosa dificulta la col·laboració públic-privada. Morán va assenyalar que el 80% dels habitatges que es transmeten a Espanya són de segona mà, sense que encara en cap país de la Unió Europea s'obligui a la seva prèvia rehabilitació abans de poder-la vendre per a així elevar, per exemple, l'eficiència energètica.

Democratitzar les reformes amb finançament

Morán va citar els nous hàbits de consum en les famílies, com la pèrdua de pes de la ubicació pròxima al treball i la preponderància de la proximitat a la família. També va subratllar que només el 10% de les reformes d'habitatges a Espanya es financen, quan la compra de cotxe suposa el 60% de finançament. La col·laboració públic-privada, al seu judici, també passa per ajudar al finançament de les rehabilitacions, com ha fet Aquí La teva Reforma mitjançant un acord amb entitats bancàries, facilitant el pagament del seu cost en còmodes terminis “com si fos una hipoteca, però de quotes baixes”.

Altres propostes per a “democratitzar” el benestar en els habitatges passen, segons Morán, per reduir l'IVA d'aquesta mena d'obres del 21% actual al 10%, a més de regular la qualificació energètica. Només així es podrà complir el pla director de Govern de passar de les actuals 30.000 reformes a l'any a 300.000.

Cicle també amb especialistes i polítics

El primer i segon debat sobre "Pandèmies i Massificació Demogràfica: el model urbanístic i la salut pública’" organitzat per l'Associació FIC (Foment de la Informació Crítica) van dibuixar un marc de diàleg i un clar expositor d'idees per a la millora de les condicions de vida del municipi del L’Hospitalet. En el primer, la doctora Carlota Gudiol, infectóloga de l'Hospital de Bellvitge i Investigadora de IDIBELL, va deixar clar que l'amuntegament urbà propaga el contagi per Covid-19. A més, l'arquitecte i professor universitari Ferran Navarro va recordar que l'urbanisme ha evolucionat a cop de pandèmies i influenciat pels paràmetres de salut.

En el segon debat van participar els polítics amb representació a l'Ajuntament de l’Hospitalet. L'oposició municipal va proposar una moratòria en la construcció de més habitatges, un Pacte de Ciutat i va demanar millorar la vida ciutadana en comptes de centrar-se en la promoció immobiliària.

#TreballemPerGuanyarElFutur #EActiVate

Més informació: AQUÍ

---