Teresa Garcia-Milà: “El contracte únic podria solucionar els inconvenients de la dualitat laboral actual”

---

Teresa Garcia-Milà, catedràtica d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i directora de la Barcelona Graduate School of Economics, ha defensat aquest dijous davant els empresaris i directius de la patronal d’AEBALL, el contracte únic “perquè l’actual dualitat existent en el mercat de treball és molt perjudicial pels treballadors i les empreses”. La també vicepresidenta del Cercle d’Economia i membre del consell d’administració de Banc Sabadell, ha assegurat davant dels assistents del Fòrum Fem Llobregat que “els sindicats haurien de ser els primers interessats a acabar amb els contractes precaris”.

També en el camp laboral, l’experta ha assenyalat que després d’haver guanyat competitivitat amb la contenció de salaris o devaluació interna, “és hora d’augmentar els salaris de manera compassada al creixement de la productivitat”. Argumenta que serà la manera de seguir oferint millors productes, amb més innovació, per consolidar la trajectòria actual i obrir nous mercats internacionals.

Garcia-Milà, que és investigadora associada del Centre de Recerca en Economia Internacional, ha subratllat la bona salut del sector de la recerca a Catalunya. Després d’afirmar que “som pol de recerca i innovació sòlid”, ha citat dos centres de fama mundial que estan ubicats a L’Hospitalet i el Baix Llobregat: l’IDIBELL, Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge, i l’ICFO, Institut de Ciències Fotòniques del campus de la UPC a Castelldefels. En tots dos casos, l’economista ha assenyalat que “fan molta transferència a innovació”. Segons la seva opinió, l’avantatge del sistema científic català és que “portem diversos anys de ciència a la frontera del coneixement, que ara ja té capacitat de traduir-se en transferència i innovació”.

Més productivitat catalana
En la seva ponència, la catedràtica d’Economia ha repassat les bondats de la “destrucció creativa” que en el sentit de Joseph Schumpeter ha provocat la recessió econòmica, perquè encara que el cost ha estat altíssim, “necessitàvem un canvi per recuperar una economia sòlida”. Entre els avantatges, Garcia-Milà ha destacat que les empreses s’han reorganitzat o reinventat, amb una decidida aposta per l’exportació. La indústria a l’any 2010 ja va anticipar la recuperació econòmica a Catalunya, i malgrat que va patir una segona recessió lligada a la crisi sobirà i de l’Euro, l’economia catalana porta creixent de forma sostinguda des de l’últim trimestre de 2013.

Segons Garcia-Milà, Catalunya és avui més productiva que abans de la crisi, fins al punt que “avui estem per sobre de l’etapa prèvia a la recessió i hem aconseguit tenir una economia més productiva i més sòlida”. L’experta ha subratllat que “Catalunya ha sabut gestionar la crisi des del punt de vista empresarial i estem ben preparats per continuar creixent, sobretot en exportacions”.

No obstant això, la catedràtica d’Economia ha assenyalat algunes incerteses, com la inestabilitat geopolítica i els actuals lideratges mundials, començant pel “imprevisible” de Donald Trump als Estats Units d’Amèrica o el menys sòlid d’Alemanya, encara que en aquest punt va valorar com a positiu “el canvi en la política econòmica de perfil més expansiu, el que ens pot anar bé per l’increment de la demanda dels alemanys i pot reforçar les nostres exportacions”.

Garcia-Milà valora la posició de la Barcelona metropolitana com la cinquena ciutat europea en startups digitals, a més de la potència de la indústria farmacèutica i química, entre d’altres sectors. No obstant això, l’experta ha constatat que hi ha inversions estrangeres que segueixen a l’espera de què acabi la inestabilitat. “Tot i així, la catedràtica en Economia subratlla que la inestabilitat política del moment no ha afectat gaire, i Catalunya està creixent, tot i que s’haurà d’estar molt pendent del mig termini”. Segons la seva opinió, no podem conèixer quin seria el contrafactual, “pot ser haguéssim crescut un mica més”.

Per a la vicepresidenta del Cercle d’Economia, “la classificació estadística entre la indústria i els serveis ja no serveix perquè la franja no està ben definida, ja que hi ha moltes empreses industrials que creen altres de serveis o contracten serveis externs que abans es comptabilitzaven com a activitat industrial.” Pel que fa a la formació professional, va constatar “la gran demanda de desenvolupadors informàtics o altres perfils professionals que haurem de portar de fora, encara que ens consti més car, si no som capaços de formar-los internament”. Com a solució, apunta la requalificació professional dels aturats i que es potenciï la formació professional.

---