La prioritat de la política econòmica ha de ser salvar l´ocupació i les empreses per evitar la crisi social

---

Segons destaca Foment del Treball, entitat de la qual AEBALL forma part, en el seu nou informe de conjuntura econòmica,Espanya és el país que pateix gran part de la destrucció d’ocupació del seu entorn, com va ocòrrer a l'anterior crisi econòmica. En l’Eurozona, el nombre d’aturats en el primer semestre de 2020 va augmentar en 26.000 persones, la qual cosa implica que a Espanya - amb 197.000- l’increment de l’atur va ser 7,5 vegades el de la regió. Per tot això, és fonamental que les mesures d’acompanyament dels ERTO apuntin al fet que aquest instrument sigui transitori i no definitiu, sobretot en el turisme, la cultura i l’esport. Davant aquesta situació, la prioritat de la política econòmica del Govern ha de ser salvar l’ocupació i les empreses, per evitar que de la crisi sanitària i la crisi econòmica derivin una crisi social sense precedents.

Una de les principals conseqüències per a l’economia espanyola de l’actual crisi és el fortíssim increment del dèficit públic, en tant que la despesa estimada en el primer semestre pel COVID-19 arriba als 20.800 milions d’euros.

La caiguda de la producció a Europa en la primera meitat de l’any va ser la més profunda des de la Segona Guerra Mundial, amb una contracció de l’economia europea entre 25% a 30% per sota de la seva capacitat en el període més estricte del confinament.

D’aquesta manera, la Comissió espera que el PIB es redueixi un 8,8% en 2020, amb un repunt del 6,0% en 2021. Aquestes previsions són pitjors que les de l’informe de primavera, i impliquen una recuperació de l’economia cap a finals de 2021 un 2,0% per sota dels nivells anteriors a la crisi.

Quant a les recomanacions, l’OCDE també indica que fa falta invertir i destinar major quantitat de recursos a programes actius d’ocupació per crear noves oportunitats en els treballadors desplaçats.

Demanda i activitat. Confinament

Des de la perspectiva de la demanda, l’aportació de la demanda nacional a la variació del PIB va ser de -19,2 punts i, d’altra banda, la demanda externa va contribuir amb -2,9 punts.

Concretament, es van reduir tant les exportacions de béns (del -3,7% al -28,5%) com de serveis (del -11,2% al -60,2%), i dins d’aquestes, la despesa de no residents en el territori econòmic baixa 68,3 punts (del -25,4% al -93,7%). Cal destacar, a més, la forta caiguda del consum privat i de la inversió, -25,7% i -26,8%, respectivament.

Des de la perspectiva de l’oferta, tots els sectors es van contreure, registrant caigudes entre el 20% i 30% interanual.

Segons el Idescat, en el segon trimestre, el PIB de Catalunya va caure un 21,3% interanual. El descens intertrimestral va ser de 16,9%.

Ja es disposa de dades que permetin avaluar les conseqüències que el període de confinament va tenir en l’economia. I per un altre, comencen a albirar-se els primers senyals de recuperació, encara que de manera desigual entre sectors. L’evolució temporal dels indicadors presenta una forma de V asimètrica, és a dir, caiguda pronunciada i recuperació més gradual.

La xifra de negocis de la indústria es va contreure un 16,5% anual en la sèrie corregida per a Espanya, la qual cosa implica un augment de 13 punts respecte al mes de maig. El sector que ha tingut un comportament més estable durant aquesta crisi ha estat el de béns de consum no durador, amb una baixada de 5,5% en el primer trimestre de l’any respecte a igual període de l’any anterior. A Catalunya, l’índex general va baixar un 13,9% (mitjana del conjunt d’Espanya: -11,4%).

Quant als preus, es registra una disminució a Espanya i Catalunya, mentre que a l’Eurozona s’observa la primera variació negativa des del 2016. Resulta rellevant aquesta absència de tensions de preus tant quan permet que pugui traslladar-se en els pròxims anys aquesta política monetària acomodatícia al cicle, que facilitarà un major ritme en la recuperació econòmica.

Des de Foment es posa èmfasi en la necessitat d’abordar plans com l’implementat a França, on s’ha posat en marxa un Pla de Rellançament, que atesa la crisi del COVID-19 també es focalitza a impulsar l’economia del país amb una visió a llarg termini, 2030, basat en tres pilars: l’ecologia, la competitivitat i la cohesió social, que faria falta també incorporar en el nostre disseny de plans, i amb una participació activa dels agents econòmics i socials més representatius.

En aquest sentit, cal contemplar el programa d’ajuda europea, on hi ha una part significativa d’ajudes directes, com una oportunitat única, de 140.000 milions d’euros, que cal focalitzar especialment a reforçar i millorar la competitivitat de la nostra economia, a més d’apaivagar els efectes negatius que sofreixen sectors i empreses a causa de les restriccions de salut pública associada a la COVID-19.

Finalment, assenyalar que davant un nou context sanitari amb nous brots epidemiològics de COVID-19 i davant la disposició de material preventiu (màscares, EPIs, etc.), resulta imprescindible un control més afinat dels brots, que allunyi el contagi comunitari, i exigim una major responsabilitat en el conjunt de la ciutadania, a fi que es controli el contagi, i se suavitzi, en el seu moment, les restriccions sanitàries, a l’espera de la seva resolució terapèutica (bovines, tractaments, etc.). Sense solucionar la crisi sanitària no podem solucionar la crisi econòmica, i cal evitar que aquesta es converteixi en una crisi social, donat el fort component que a Espanya es dóna en termes de pèrdua d’ocupació.

Turisme

Quant a l’activitat turística, durant els set primers mesos de 2020, la despesa total dels turistes internacionals va descendir un 72,6% respecte a igual període de 2019, aconseguint els 14.291 milions d’euros a Espanya, enfront dels 52.360 acumulats a juliol de l’any passat. Catalunya va representar el 19,3% del total de despesa, és a dir, 2.758 milions d’euros, la qual cosa implica una caiguda de 77,7% en termes anuals.

Per part seva, fins a juliol, van arribar a Espanya uns 13,2 milions de visitants, és a dir, un 72,4% menys que en igual període de l’any anterior. Catalunya, segona destinació turística d’Espanya -amb 2,9 milions de visitants, representant el 21,2% del total- va registrar una disminució de 75,6% anual.

Segons dades de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) i de Nacions Unides (ONU), en 2019 el turisme va representar el 7% del comerç mundial, i la massiva caiguda d’ingressos d’exportació del turisme pel COVID-19 podria reduir el PIB mundial fins a un 2,8%; a més de fer perillar de 100 a 120 milions d’ocupacions directes en 2020.

Durant els primers mesos de l’any, l’arribada de turistes internacionals s’ha reduït en un 56% a escala mundial, amb una caiguda del 98% el mes de maig. Aquesta reducció del turisme mundial es deu principalment a les restriccions sobre la mobilitat internacional, especialment per via aèria, a causa del tancament de fronteres aplicat per la gran majoria de països per tractar de frenar la propagació del virus. S’estima que, durant els primers 5 mesos de l’any, es van perdre $320 milers de milions en exportacions del turisme (més de 3 vegades el total de pèrdues durant la Crisi Econòmica Mundial de 2009).

La raó per la qual la caiguda del turisme suposa un impacte tan gran, no es deu només al pes del propi sector en el total del PIB, sinó pel seu efecte arrossegui sobre altres sectors importants de l’economia, com l’hostaleria, el transport, l’oci, la cultura, etc. A més, el sector turístic es caracteritza per ser molt intensiu en mà d’obra (amb alta presència de dones i joves), així com que la majoria d’empreses del sector (80%) són pimes i micro-pimes. La combinació de totes dues característiques converteix a aquests col·lectius en grups vulnerables donat el seu important pes en el sector turístic i la greu afectació del COVID sobre aquest.

Espanya és ni més ni menys que la segona potència mundial en turisme (83,7 milions de turistes en 2019; amb una despesa de 92,28 milers de milions d’euros, segons l’INE), només per darrere de França (90 milions de turistes aproximadament).

Davant aquesta situació, les Nacions Unides i la OMT, han establert 5 prioritats per reprendre el turisme, però aprofitant l’oportunitat per fer d’aquest sector un més resilient, inclusiu i neutral quant a les emissions de carboni. Aquestes prioritats són:

- Mitigar els efectes socioeconòmics en els mitjans de vida, en particular l’ocupació i la seguretat econòmica de les dones.

- Impulsar la competitivitat i crear capacitat de recuperació, entre altres, mitjançant la diversificació econòmica i el foment de les pimes.

- Avançar en la innovació i la transformació digital del turisme.

- Fomentar la sostenibilitat i el creixement verd.

- Dedicar major atenció a la coordinació i al lideratge responsable.

#TreballemPerGuanyarElFutur #EActíVate

Més informació: www.foment.com

---