En profunditat... "Donar peix o ensenyar a pescar", per Àngel Buxó, President de l’Associació Catalana d’Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació (ACACER)

---

No pretenc parlar de pesca sinó del sistema de polítiques actives i passives que s’apliquen a Espanya envers la població aturada.

Aquests darrers dies hem vist que l’últim informe de l’OCDE, situa la xifra d’atur a Espanya a finals del 2014 en el 27,8%, és a dir que les previsions que fem internament de poder haver tocat fons, a fora no se les creuen. Aquest mateix organisme qualifica d’alarmant les dades d’atur juvenil que el situa en el 55%. Comparativament en el conjunt de l’euro zona l’atur es situarà en el 12,3%, és a dir 15,5 punts percentuals per sota d’Espanya. Això sí, Grècia aquesta vegada ens superarà, ja que estarà en el 28,2 % d’atur. Per més dades aquest mateix informe diu que el promig d’atur en el conjunt de l’OCDE serà del 7,8%, és a dir menys de 3,5 vegades que Espanya.

És evident que contra aquestes dades només hi ha una recepta i aquesta és la d’incentivar l’activitat econòmica que pugui generar llocs de treball, i fins ara les receptes que es venen aplicant no sembla que vagin en aquesta direcció. Però hi ha un altre aspecte que hem de tenir en compte, cal analitzar els perfils professionals del 27,8% d’aturats/des, ja que quan es reactivi l’activitat econòmica, que esperem que sigui aviat i es puguin generar llocs de treball, caldrà veure quins són aquells aturats/des a qui els serà possible integrar-se en el món laboral.

Segons el propi Ministeri de treball en el seu informe sobre l’ocupació juvenil:
- Prop d’un 28% dels menors de 24 anys tenen l’ESO o estan per sota d’aquesta, enfront del 13,5% dels països de la UE-27.
- Prop d’un 60% dels/les joves de menys de 24 anys estan a l’atur enfront del 30,3 de la UE.
- Dels qui tenen formació i un lloc de treball, el 45% estan ocupats en feines per sota de la seva formació, enfront el 20% dels països de l’OCDE. Només un 26% tenen Formació Professional enfront el 47% de l’àmbit europeu.
- I podríem anar sumant altres consideracions, com el desconeixement d’idiomes, l’alta taxa de temporalitat d’aquests col·lectius, el treball parcial que tenen un 51% dels/les joves ocupats, ...

Amb totes aquestes dades pretenc posar en evidència que calen accions urgents i estructurals en les polítiques actives per lluitar contra l’atur.

Incentivar els contractes de treball és tan sols donar el peix, és fer que aquella empresa que hagi de contractar vegi únicament un estalvi econòmic en el fet d’incorporar un aturat/da en detriment d’un altre. Aquesta conjuntura no eliminarà el problema estructural i previsiblement acabarà generant dues circumstàncies, per una banda si la persona contractada no té un nivell formatiu professional mínim, aviat serà de nou expulsada del món laboral. I en el cas que qui hagi de contractar, agafi un treballador/a amb formació, aniran quedant a l’atur aquells/es amb menor preparació de manera que cada vegada el diferencial serà més important entre ambdós. Però per altra banda fomentarà la contractació de perfils sobre qualificats per posicions poc qualificades, circumstància que portarà a la fuga de talent, ja que aquests treballadors/es acabaran caient en la desmotivació i marxant fora com ja està succeït, a cercar oportunitats de treball que els permetin dedicar-se a allò pel que durant anys s’han format. És important generar talent però també ho és retenir, mantenir i potenciar els ja existents.

El propi Banc d’Espanya en el seu informe de finals de maig deia que cal potenciar les polítiques actives ja que hi ha un alt risc d’exclusió, i no només en els joves , sinó que també en els majors de 50 anys (en el primer trimestre del 2013 un 46,7% d’aquest col·lectiu porten més de dos anys en l’atur).

Quina és la situació actual? Doncs que ja en el 2012 i aquest 2013, les polítiques actives han estat reduïdes en més d’un 21% en comparació a l’any 2011.
En el seu moment el Govern Central va justificar aquesta reducció en el fet que no li agradava el model existent. Doncs bé, està en el seu dret de canviar-lo, però una cosa és fer un canvi de model i una altra és reduir aquestes polítiques.

L’aturat/da necessita sobretot ocupació i a ésser possible, estable i de qualitat. Per això cal dotar-lo d’aquelles eines que l’ajudin a potenciar els punts forts i minvar les mancances o punts febles tot treballant el desenvolupament de les competències clau, transversals i/o tècnic-professionals mitjançant accions formatives, d’orientació professional i personal entre d’altres. En definitiva el que cal és ensenyar-lo a pescar per tal que arribi el dia que pugui aconseguir el peix pels seus propis mitjans. Això sí, a la vegada que se l’ensenya a pescar cal donar-li el peix, no sigui que se’ns mori de gana mentrestant.

FONT: Blog ACACER Comunicació: http://acacercomunicacio.blogspot.com.es

---