El Fòrum Empresarial del Llobregat ha publicat l’Informe sobre Conjuntura Econòmica de L’Hospitalet i el Baix Llobregat corresponent al 4rt trimestre del 2023.
Amb dades de Fecavem, patronal catalana de la distribució d’automoció, es van vendre 10.229 automòbils al territori, 1.693 més que en 2022, exercici on es van matricular 8.536 automòbils. Així, el parc automobilístic ha acabat el 2023 amb un considerable repunt en les seves vendes. En concret, les matriculacions de vehicles han experimentat aquest últim exercici un augment del 19,8%. Malgrat aquestes dades positives, les matriculacions encara estan per sota de les dades de 2021 (10.474) i de 2020 (12.191).
En nou localitats s’han venut 7.090 vehicles, el 70% de les vendes totals. Aquestes són: Castelldefels, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Gavà, L’Hospitalet de Llobregat, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Sant Boi de Llobregat i Viladecans.
Respecte a les marques, la ciutadania continua preferint en primer lloc la firma Seat, amb 2.384 matriculacions, el que significa el 23,3% del total. A continuació es situen les marques Dacia (990), Toyota (981) i Peugeot (386).
En Catalunya, en l’acumulat anual, s’han matriculat 118.475 turismes, un 16,7% més que l’any anterior. Aquest resultat del 2023 és fruit, en gran part, d'un increment del 19,4% en la venda de vehicles en desembre, fins a les 1.763 unitats. Aquest exercici ha estat un any marcat per anar de menys a més, trencant les expectatives que es tenien fa dotze mesos. Ha pujat la venda tant en el canal particular (+15%) com els canals d’empresa i d’empreses de lloguer.
En el conjunt d’Espanya, s’han venut 949.000 turismes, però encara falten més de 300.000 unitats per arribar a les vendes anteriors a la pandèmia.
Continua la contracció al mercat immobiliari
En el tercer trimestre de 2023 es van formalitzar 2.481 compravendes immobiliàries, la qual cosa implica una disminució de 393 operacions respecte al trimestre anterior (o una caiguda de 13,6%). Si fem la comparativa dels últims quatre trimestres respecte dels quatre anteriors, la retallada és del 17,6 % al passar de 13.823 operacions a 11.387. Amb aquestes dades ja són tres trimestres consecutius amb variacions negatives.
El mercat immobiliari és un mercat molt depenent de les expectatives d’estabilitat laboral (i política) i del finançament bancari. Amb la sensació general de que no hauran més augments dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu, potser s’estabilitzarà una de les variables de la demanda d’habitatges. També depèn molt de l’agilitat administrativa per a construir nous habitatges.
Per volum absolut d’operacions, destaquen les compravendes realitzades a L’Hospitalet de Llobregat (601), Sant Boi de Llobregat (185), Cornellà de Llobregat (172), Martorell (167), Viladecans (157), El Prat de Llobregat (157) i Castelldefels (151). En aquesta ocasió, entre les grans poblacions, només Martorell ha vist augmentar el seu volum d’operacions respecte l’any anterior (187,9% i +109 operacions). Collbató, Olesa de Montserrat, La Palma de Cervelló, El Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Vallirana i Viladecans van aconseguir mantenir amb positiu el seu volum de compravendes. Tota la resta han vist disminuir les seves dades respecte el tercer trimestre de 2022.
El Baix és la tercera potència econòmica de Catalunya (i amb L’Hospitalet, la segona)
El Baix Llobregat és la tercera potència econòmica de Catalunya amb un Producte Interior Brut (PIB) de 27.114 milions d’euros en 2021, el que representa l’11,1% de Catalunya. Així es desprèn de les dades provisionals proporcionades per l’Idescat.
Les comarques de l’àmbit metropolità són les primeres en aportació al PIB català. El Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Occidental se situen per sobre de la mitjana catalana. El Baix Llobregat és de les comarques de l’àmbit metropolità on més augmenta el PIB en el període 2020-2021 (+11,6%).
De fet, les comarques de l’àmbit metropolità són les que aporten més centres de treball i autònoms al conjunt de Catalunya. Tot i la conjuntura econòmica del segon trimestre de 2021, el Baix Llobregat és la segona comarca de Catalunya on els centres de treball i els autònoms aporten més PIB (387,9 milers d’euros). Respecte al 2020, s’observa una lleugera disminució dels centres de treball (-0,5%) però un increment PIB comarcal per centre de treball en termes absoluts (+42.238€). De fet, només 11 municipis han incrementat el centres de treball i tres d’ells han disminuït el PIB per centres de treball: Martorell (-39.739 euros), Olesa de Montserrat (-8.952 euros), Sant Andreu de la Barca (-5.711 euros) i Cornellà (-3.134 euros).
De la mateixa manera, les comarques de l’àmbit metropolità són les que aporten més població ocupada al conjunt de Catalunya. El Baix Llobregat és la tercera comarca de Catalunya en població ocupada i la segona en PIB per població ocupada de l'àmbit territorial metropolità. Respecte al 2020 s’observa un augment de població ocupada en 16 dels municipis, sent aquest especialment acusat a El Prat (+12,7%) i Esplugues (+10,8%).
En l'àmbit comarcal, hi ha una variació positiva del 4,7% de la població ocupada i del PIB comarcal per persona treballadora (+5.268 euros). Per altra banda, tots els municipis del Baix Llobregat, a excepció de Sant Feliu i El Prat, superen el valor estimat de PIB català per població ocupada (72.839 euros).
Si a aquestes dades de la comarca, s'afegeix el PIB generat a L’Hospitalet de Llobregat (6.903 milions), s'assoleix la xifra de 34.017 milions d’euros (el 13,89% del total català), fet que converteix L'Hospitalet en la segona comarca econòmica de Catalunya.
Poden consultar l'informe complet:
INFORME SOBRE LA CONJUNTURA ECONÒMICA 4rt TRIMESTRE 2023
Més informació:
www.femllobregat.cat
#AeballEmpresesCreantValor
Telèfon
E-mail
