Les infraestructures necessàries per les ZBE són una oportunitat per moltes empreses, i la col·laboració publicoprivada és imprescindible per una implementació eficient a les ciutats

La implantació d'una Zona de Baixes Emissions (ZBE) podria ser la mesura de major transcendència i impacte de totes les previstes en la planificació municipal orientades a assolir objectius de mobilitat sostenible. L’evolució de les actuals ZBE aportarà comunicació amb els vehicles i els usuaris del viari públic, noves polítiques de gestió d’accés a les ciutats combinant peatges urbans i gestió d’aparcaments, control d’accés a zones de trànsit restringit, i gestió de zones de residents, d’accessos a aparcaments públics i privats, comerços, serveis, hostaleria, etc.

AEMES Smart ha presentat a l'Hotel Porta Fira l’informe del grup de treball liderat per en Carles Conill, membre del Consell Assessor, per analitzar la implantació de les ZBE i els reptes tecnològics, jurídics i administratius que això suposa. Conill ha destacat que 'les ZBE són un èxit, els resultats són presents i ofereixen oportunitats tecnològiques que han de permetre ordenar de manera harmònicament tots els fluxos de mobilitat”.  Així mateix, ha comentat que “fa falta regulació i és important fer-la complir perquè les ciutats siguin espais més sostenibles, saludables i connectats” i en aquest sentit, ha recordat que la contaminació ha descendit un 60% entre 2017 i 2023 i, des de 2019, si bé ha crescut la mobilitat, ha baixat l'ús del cotxe particular i ha augmentat el del transport públic. Les conclusions i les oportunitats empresarials que presenta el desplegament de les ZBE es recullen al SmartVision Paper#3: Les Zones de Baixes Emissions i el futur de les ciutats sostenibles i connectades, que s’ha presentat avui a la 3a jornada de Mobilitat i Empresa.

A la primera Taula Rodona, titulada 'Estat de la implantació de les ZBEs a Catalunya i al conjunt de l’Estat', moderada per Manuel Arenas, periodista a El Periódico de Catalunya, han participat Montserrat Estaca, Cap d'Àrea de Telemàtica per a la Mobilitat a la Subdirecció Adjunta de Circulació de la DGT; Joan Maria Bigas, Director de l'Àrea de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB; Xavier Paton, Gerència d'Àrea de Mobilitat, Infraestructures i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona; y Rafael Barnola, Gerent d’ETRA a Catalunya, Balears i Aragó.

A la 2a Taula Rodona: 'Projectes públics i privats per avançar en la Mobilitat Sostenible a les nostres ciutats', moderada per Victor Moyano, Technical Director a Factual, han participat Xavi Serra, CEO a Eclipse Partners; Jordi Gazo, CEO DE PREMIUM / FLOOX i Vicepresident d’AEMES Smart; Manuel Valdés, Director General d'ATM; Miguel Torres, Gerent Área i Oficina Tècnica de Saba Infraestructuras; Xavier Fisas, Commercial Developer AAPP Catalunya a CELLNEX; i Marc Iglesias, Cap de Servei de Gestió de Mobilitat Sostenible de l'AMB.

Durant la jornada, els diversos participants han compartit diversos punts de vista sobre l'actualitat de les ZBE. S'ha fet una crida a totes les administracions per a preparar les infraestructures i facilitar que els ciutadans i ciutadanes puguin dur a terme les seves necessitats de mobilitat, destacant que aquestes són un dret fonamental i per això, no han de deixar a ningú enrere. Així, s'han posat en valor els diferents elements de protecció i ajudes per als quals puguin quedar afectats per les mesures, que beneficiarien a la majoria, en particular pel que fa a la salut dels ciutadans. També en relació a la qualitat de l'aire, s'ha indicat que els diferents agents implicats en les ZBE han d'explicar-se més i millor davant la ciutadania, alhora que els ciutadans han de ser conscients que tenen una responsabilitat des de l'individual, cap al col·lectiu.
 
També s'ha posat en valor les plataformes tecnològiques -finançades amb fons Next Generation- i el bon funcionament del treball en equip, i han defensat que el creixement d'una ZBE metropolitana s'ha de dur a terme de manera homogènia i coordinada. Així mateix, s'ha indicat que les administracions necessiten de les empreses privades, alhora que s'ha reclamat que l'AMB i els ajuntaments comparteixin més informació amb la DGT perquè el projecte DGT 3.0 pugui ser útil per als ciutadans. En relació a l'aspecte tecnològic, s'ha apuntat que la tecnologia existeix però caldria aplicar-la més; i s'ha augurat del futur que presenta la Intel·ligència Artificial (IA) davant, per exemple, els ferris que arriben a la ciutat, que augmenten el trànsit d'autocars. La IA podria permetre preveure aquestes situacions i gestionar-les millor.
 
D'altra banda, si bé s'ha reconegut que la implantació de les ZBE ha millorat el parc automobilístic, s'ha coincidit que el problema de la contaminació és un problema global. S'ha conclòs en què les emissions han de ser abordades de manera més holística.
 
Conclusions del Paper

Les conclusions del grup de treball reclamen un esforç per a una més gran coordinació entre administracions i un reforç de la comunicació amb empreses i ciutadania. De la mateixa manera, indiquen que es disposi de temps per dissenyar ordenadament els projectes que necessita la ciutat, es triïn seguidament les millors tecnologies i les més adients a cada cas concret i, a continuació, s’implantin amb la col·laboració privada. És necessària una planificació a més a llarg termini, d'acord amb dades reals, i que s’arribin als acords entre administracions i altres parts implicades necessaris per assegurar la governança dels projectes. S’ha d’aconseguir el finançament estable, mitjançant la col·laboració publicoprivada si s’escau, per realitzar els projectes, començant amb les propostes més madures i testades.

Les empreses del sector tenen l'oportunitat de posicionar-se en el mercat, contribuint amb solucions innovadores que aborden les necessitats específiques de cada ciutat. El compromís amb la sostenibilitat no només beneficia el medi ambient, sinó que també obre noves oportunitats de negoci i competitivitat.

Reptes i oportunitats per a les empreses

Amb la col·laboració d’empreses i administració, els reptes identificats a l’estudi pel que fa al futur de les ciutats sostenibles i connectades són: la tecnologia de control i gestió de l’espai públic urbà mitjançant càmeres; la seguretat a la via i al vehicle; i la mobilitat elèctrica i les infraestructures de recàrrega. També la digitalització de tot l’ecosistema de mobilitat; connectivitat vehicle-infraestructura; software i electrònica per l’automoció; així com Big Data i Inteligència Artificial (IA). Altres reptes a destacar, són la descarbonització del transport públic; els vehicles autònoms; els vehicles de zero emissions per la DUM; la logística sostenible i descarbonitzada; els peatges i la tarifació de les vies urbanes i metropolitanes; les solucions de sharing; i els hubs de mobilitat i Sistemes Intel·ligents de Transport (ITS).

AEMES Smart subratlla la importància de la col·laboració publicoprivada per afrontar els reptes associats a la implementació de les ZBE i a una visió holística de la mobilitat a les ciutats. Les empreses del sector tenen l'oportunitat de posicionar-se en el mercat, contribuint amb solucions innovadores que aborden les necessitats específiques de cada ciutat. El compromís amb la sostenibilitat no només beneficia el medi ambient, sinó que també obre noves oportunitats de negoci i competitivitat.

Projectes de les administracions

El projecte de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) Rondes de Barcelona, va ser un instrument promogut per l’administració local supramunicipal Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els ajuntaments de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Esplugues i Cornellà del Llobregat per a la millora de la qualitat de l’aire que es respira a la metròpoli de Barcelona mitjançant restriccions a la circulació dels vehicles més contaminants, sense etiqueta de la DGT, el que de retruc afavoreix també l’aparició de vehicles més nets, més nous en qualsevol cas.

Segons un estudi recent de José Lao, de l’empresa Barcelona Regional (BR), explotant la informació recollida del 2020 al 2023 per les càmeres de gestió i control de la ZBE Rondes de Barcelona, mostra els següents resultats: els vehicles més contaminants, els que no disposen de distintiu ambiental de la DGT, han passat de ser del 6,5% a l'1,3% dels que circulen. Aquests vehicles contaminen 35 vegades més que un vehicle nou. D'altra banda, els factors d’emissió de contaminats, han baixat un 31% pel que fa al NOx, un 11% pel que fa als PM10 i un 38% pel que fa al BC (Black Carbon).

Amb 320 càmeres instal·lades i tres vehicles amb càmeres embarcades, la ZBE metròpolis Barcelona es configura com un dels projectes tecnològics més grans del sud d’Europa, amb dades que es recopilen, analitzen i emmagatzemen diàriament. Es visualitzen mitjançant una eina dinàmica a la qual tenen accés tots els municipis. Segons l'Institut Metròpoli, la mobilitat a Barcelona supera els 20 milions de desplaçaments.

Per tant, el territori metropolità de Barcelona s’encamina cap a una ZBE metropolitana amb instruments de regulació i gestió comuns.

A la resta de Catalunya, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) recolza al departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament de les ZBE del país, d’acord amb l’ambiciós compromís de la Tercera Cimera de la Qualitat de l’Aire a Catalunya, que implicava que en disposessin tots els municipis de més de 20.000 hab. de Catalunya. El rol de l’ATM de Barcelona en el projecte és el de donar suport als municipis de Catalunya (+50.000 habitants en una primera fase i +20.000 habitants en una segona fase) fora de l’entorn metropolità de Barcelona que implementin una ZBE, comprenen, a més de donar suport en l’adaptació legal, la comunicació, i l’ús dels fons Next Generation, la creació de la plataforma de gestió de les ZBE i de les diferents eines digitals de suport i complementàries perquè els municipis que ho decideixin, les puguin utilitzar.

Les regulacions d’accés de vehicles als centres urbans Urban Vehicles Accés Regulation (UVAR) és un dels àmbits prioritaris del nou marc de mobilitat urbana de la UE. Dins les UVAR s’inclouen les ZBE que l’EEA reconeix com a eina bàsica per reduir emissions. Si el 2010 n'hi havia 19, avui hi ha més de 400 ZBE a tot Europa.

Marc regulatori i d’execució

L’agenda legislativa estatal associada al Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (PRTR), ha significat un reconeixement decisiu per les ZBE, començant per la Llei 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica. Aquest text legal impulsa el desplegament de ZBE a tot l’Estat i la neutralitat climàtica al 2050, amb l'objectiu d'assegurar el compliment, per part d'Espanya, dels objectius de l'Acord de París, millorar la qualitat de l'aire i alhora descarbonitzar l'economia.

També la Generalitat de Catalunya vol ser més present en aquest procés. El Decret que aprova el Pla de Qualitat de l’Aire de Catalunya, horitzó 2027, d’aquest darrer juliol de 2024, impulsa la implantació de Zones de Baixes Emissions a Catalunya.

Amb la celebració de la 3a jornada de Mobilitat i Empresa, AEMES Smart reafirma el seu compromís amb la sostenibilitat i la innovació, treballant al costat de les empreses i les administracions per transformar les ciutats en espais més sostenibles i connectats.

Sobre AEMES Smart

AEMES Smart és un punt de trobada de les empreses que ofereixen productes i serveis relacionats amb Mobilitat, Entorn Sostenible i Smart a Espanya. Integra més de 180 empreses, 100.000 empleats, i més de 10.000 milions d'euros de facturació, amb la representació de grans empreses, PIMES i start-up’s, així com centres tecnològics. Incorpora també altres agents com centres logístics, ports i aeroports; i administracions tractores com municipis i àrees metropolitanes, mitjançant convenis de col·laboració. L'associació promou el desenvolupament d'un ecosistema que impulsa la innovació i la inversió, mitjançant la cooperació empresarial i les aliances estratègiques, a més de promoure projectes tractors col·laboratius públic privats.