El Fòrum Empresarial del Llobregat ha celebrat avui un Desdejuni amb Jaume Collboni, president de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i alcalde de Barcelona, qui ha parlat de promoció econòmica i infraestructures a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'esdeveniment ha estat presidit per Santiago Ballesté, president d'AEBALL, qui ha agraït a Collboni que comprengui la importància de les empreses com a motor de creixement, de generació d'ocupació i de cohesió social al territori. L'acte també ha comptat amb la intervenció de David Quirós, alcalde de L'Hospitalet de Llobregat.
El president de l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha indicat que L’Hospitalet tindrà més centralitats metropolitanes, com el Biopol i el nou Hospital Clínic. Amb l'ampliació de la Fira, es guanyaran més de 60.000 m² expositius. “Cabrà un Palau Sant Jordi dins”, ha emfatitzat l'alcalde de Barcelona. En aquest sentit, ha remarcat que un vector de creixement del territori és el turisme de negocis, que està creixent de manera exponencial. “És un turisme de qualitat perquè és prescriptor”.
A més, Collboni ha remarcat que existeixen altres grans infraestructures en el territori metropolità: l'aeroport, el parc agrari, polígons, el futur hub audiovisual… Respecte a l'ampliació de l'aeroport, l’alcalde ha explicat que tenir connectivitat directa transcontinental és un factor competitiu de primer nivell i ha destacat que Barcelona “ha crescut exponencialment en els darrers anys i no pot créixer més en connectivitat transoceànica si no s’amplia la pista” i ha afegit “necessitem tenir connectivitat directa si no volem perdre el tren de ser un espai econòmic i cultural del món”.
Collboni també ha advocat per la renovació de la FP dual, en la qual tots els agents socials han d'implicar-se. “Aquí les empreses tenen molt a veure”. A més, ha matisat que és fonamental la inversió de capital humà per apostar pel talent i, en conseqüència, en la creació de llocs de treball.
L'alcalde de Barcelona ha conclòs la seva intervenció transmetent un missatge optimista de futur: “estem en un bon moment i tenim els recursos necessaris”.
Ballesté ha traslladat que 'un dels aspectes que més ens preocupen com a patronal és l'homogeneïtat i la simplificació dels tràmits administratius. Avui dia, no té sentit que les empreses que operen a diferents municipis de la mateixa àrea metropolitana s'enfrontin a normatives i procediments diferents. La manca d'uniformitat en els requisits i la burocràcia excessiva en l'obtenció de llicències no només alenteixen els projectes empresarials, sinó que, de vegades, poden arribar a desincentivar la inversió i la creació d'ocupació. Proposem, per tant, treballar en un marc metropolità comú que agilitzi i unifiqui els tràmits, i que permeti a les nostres empreses centrar-se en allò que millor saben fer: generar valor i riquesa per al territori'.
Un tema estretament relacionat amb això és el de la mobilitat. 'Com a empresaris, necessitem un sistema de transport que garanteixi la connexió eficient entre municipis i faciliti la mobilitat de treballadors, mercaderies i serveis. La mobilitat és un repte metropolità, no pas municipal', ha indicat el president d'AEBALL. A més, ha afegit que la planificació a nivell local provoca solucions parcials i desconnectades que impacten negativament en la competitivitat i l'operativa de les empreses. Els polígons industrials, per exemple, són nodes estratègics d'activitat, però molts pateixen per la manca de transport públic adequat i la desconnexió de les vies principals. Ballesté ha indicat que es necessita un pla de mobilitat metropolità integral que tingui en compte les particularitats dels diferents sectors i potenciï la connexió entre els centres de producció i els nuclis urbans, apostant per la sostenibilitat, la digitalització i l'eficiència. A més, des de la patronal proposen avançar cap a un model de mobilitat intel·ligent i sostenible, aprofitant les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i basat en les necessitats d'un territori competitiu, a més de descarbonitzat.
Pel que fa als polígons d'activitat econòmica, Ballesté ha manifestat que 'volem tornar a agrair la valentia i la visió estratègica de l'AMB que, el 2014, va impulsar un pla de millora amb una inversió de 30 milions d'euros. Aquest esforç va permetre el desplegament de projectes publicoprivats en què AEBALL, juntament amb les empreses i l'Ajuntament, es va poder coordinar per executar millores d'infraestructures i serveis que avui continuen donant fruits. Però encara queda molt per fer. Proposem, per tant, reprendre aquesta línia de col·laboració amb un nou pla d'inversió als polígons, que contempli tant la millora d'infraestructures com la digitalització i la modernització dels espais industrials. Això no sols incrementarà la competitivitat de les empreses que ja estan establertes, sinó que convertirà els nostres polígons en focus d'atracció per a noves iniciatives i emprenedors'.
Per assolir tots aquests objectius, la col·laboració entre el sector públic i privat és fonamental. 'Necessitem un lideratge metropolità que promogui la cooperació supramunicipal i unifiqui criteris per eliminar divisions administratives. Superar les diferències entre els municipis ens permetrà optimitzar l’ús de recursos i garantir un entorn econòmic i social cohesionat', ha matisat Ballesté. Des d'AEBALL, es proposa la creació d'una taula de col·laboració publicoprivada per al desenvolupament de l'ecosistema industrial i empresarial metropolità, amb els agents socials, una taula que abordi conjuntament els desafiaments de sostenibilitat, governança i finançament de projectes, entre d'altres. D'aquesta manera es podrà desenvolupar un entorn econòmic i social dinàmic, sostenible i cohesionat.
El Fòrum Empresarial del Llobregat continua amb la seva programació de Desdejunis amb destacades personalitats del món de l'economia, l'empresa i la política: Fernando Casado, President de l'Associació de Mútues d'Accidents de Treball (AMAT); Pere Macias, Comissionat de la Generalitat de Catalunya per coordinar el Traspàs Integral de Rodalies (6 novembre); i Raúl Alvarín, Director del Consorci per a la Reforma de la Granvia a L'Hospitalet de Llobregat (27 novembre).